Recomana el contingut

Pintures murals

Pintures murals

Pintures
Cronologia

Diversos autors les han situat cronològicament entre els segles XII i XIV. Els estudis més recents, però, les situen en dos moments pictòrics lleugerament diferenciats. Les pintures de ponent es situen cap a l’últim terç del segle XIII, és a dir, contemporànies a la construcció de l’església. D’altra banda, les pintures del nord-est es situarien durant la primera meitat del segle XIV.

Van ser descobertes l’any 1973. El 1980 es va dur a terme una primera restauració a càrrec dels alumnes del curs de restauració de pintura mural de Sant Cugat del Vallès.

Breu descripció de les pintures

A les pintures del mur de ponent, s’hi pot veure un programa iconogràfic que descriu Les penes del purgatori, La possibilitat de salvació i Avís als fidels contra els perills de la mort sobtada.

Les penes del purgatori: En aquest conjunt, apareixen cinc penes concretes: l’arbre igni, la roda, la caldera, el turment dels dimonis i el foc. La tortura de l’arbre igni i l’escena de la roda apareixen en documents apòcrifs. Els altres tres suplicis són descrits en la literatura escatològica cristiana i tenen tradició representativa en alguns conjunts pictòrics.

La possibilitat de salvació: Aquí apareix una figura que trenca el relat iconogràfic anterior. És un home nu que camina direcció contrària al purgatori. Amb una ma aguanta una creu i amb l’altra fa un gest de benedicció o avís. Les interpretacions que se n’ha fet l’identifiquen com Sant Joan Baptista, doncs era l’anunciador de la salvació als penitents a més a més de patró de l’Orde dels Hospitalers.

Avís als fidels contra els perills de la mort sobtada: L’escena que millor es conserva semblar ser Sant Cristòfor transportant a Crist sobre les espatlles per creuar un riu molt cabalós. D’aquesta escena, el que millor es conserva és la figura de Crist amb la bola tripartida a la ma esquerra. L’altra escena, de la qual només es conserva el corb, es podria relacionar amb diferents sants, però a causa dels pocs fragments, no es pot arribar a una conclusió concreta.

A les pintures del mur del nord-est, per la manca d’informació, no es pot establir un programa iconogràfic concret. Malgrat això, es creu que l’elecció dels sants podria estar vinculada amb l’Orde de l’Hospital, per tal de palesar els principis bàsics de la regla de la comunitat. Les escenes que es poden identificar són Sant Martí compartint la capa amb un pobre i un conjunt de sants.

Sant Martí compartint la capa amb un pobre: L’escena s’identifica amb el passatge de la vida de Sant Martí on parteix la seva capa per compartir-la amb un pobre. Segueix la fórmula iconogràfica estereotipada. Podria ser considerat un models pels cavallers de l’ordre de l’Hospital.

Conjunt de sants: La identificació dels sants és complicada perquè han desaparegut la majoria de les cartel•les on hi havia la inscripció dels noms. Tampoc porten atributs. L’únic que s’ha pogut identificar amb precisió és Sant Antoni, que a més de la cartel•la on s’hi pot entre llegir Sanctus Antonius, porta hàbit amb caputxa de color fosc, porta barba i tonsura i duu penjada la tau, un dels atributs d’aquest sant.

Bibliografia: LÓPEZ MULLOR, A. [et al.]. Arqueologia, història i art de l’església de Sant Valentí de les Cabanyes. Diputació de Barcelona, 1992.
Data i hora de la darrera actualitzaciò
08:30  |  18-12-19